ORIENTACIONS PELS PARES I MARES

Aquestes recomanacions no són receptes màgiques. Són orientacions que poden afavorir canvis positius en els vostres fills i filles. Cal tenir present que qualsevol procés necessita temps i constància.

1.                  Acceptar el fill o filla tal com és, amb els seus defectes i les seves virtuts, reconeixent les capacitats i les limitacions de manera equilibrada. Això no vol dir que es passin per alt els seus errors.

2.                 Definir normes de conducta i convivència clares tenint en compte quines es poden negociar i quines no.

3.                 Es necessari establir uns límits clars per afavorir l’ autoestima dels infants

“Es que tu m’ importes”. Però també cal pensar que uns límits massa severs, poden comportar trastorns d’ansietat.

4.                 No deixar que el fill o filla sempre faci o aconsegueixi immediatament tot el que vol. L’excés de permissivitat es relaciona amb conductes negatives com la impulsivitat, l’agressivitat i la intolerància a la frustració.

5.                 Donar-li l’oportunitat de triar sempre que es pugui.

“ No et posaràs samarreta de màniga curta, sinó de màniga llarga. Tria la vermella o la blava”

6.                 Practicar de manera sincera l’elogi que descriu la conducta. Celebrar els èxits fruits de l’esforç. No cal dir-li que fa bé el que fa malament, però si valorar obertament l’ esforç i les seves capacitats. “Mira que no entones gaire quan cantes, però que bé has pintat aquest dibuix”. I si és amb una mica d’ humor, millor.

7.                 No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia. Deixar que els fills facin tot allò del que són capaços. I cada vegada són capaços de fer més coses sols si se’ls ensenya. Superar el temor a que el fill o la filla creixi.

8.                 No assumir personalment els problemes dels fills i filles, sinó orientar-los i     ajudar-los perquè els puguin resoldre ells mateixos. Davant d’ un problema amb una altre nen o nena abans d’ actuar els adults cal que els orientem com el poden resoldre: “ Tu què li diries? I com ho faries?

9.                 Compartir responsabilitats domèstiques. Comprar el pa, recollir l’ habitació, parar taula...

10.             Els pares i mares som pares i mares, no amics i col·legues. Si els pares i mares fan d’ amics, qui els hi farà de pares i mares?

11.               Invertir temps fent activitats junts. Si els pares i les mares demostren que els agrada compartir vivències amb els fills i filles, es sentiran estimats.

12.             Ajudar-los a definir com es senten: Donar nom als sentiments i a les emocions. Diferenciar entre enfadat i trist, preocupat...

13.             Explicar com ens sentim, els pares i les mares, de manera que l’ infant es torni més receptiu. Estic disgustada, estic preocupat, estic trist...perquè a la feina tenim problemes i avui no tinc ganes de jugar.

14.             Tenir present que els pares i les mares som models emocionals. Per exemple, si els pares i les mares són optimistes els nens i les nenes també tindran aquest sentiment com a base del seu pensament i de la seva actuació.

15.             Donar exemple d’autocontrol, trobant la manera d’expressar-se sense fer mal. Ajudar-los a autocontrolar-se.

16.             Dir en veu alta que els i les estimem.

17.             Esforçar-se per entendre el punt de vista dels fills i filles i perquè puguin entendre el nostre. Diàleg: Escoltar-los, pensar i parlar.

18.             Estimular el mateix model d’expressió afectiva tant per els nens com per les nenes. Tant els nens com les nenes necessiten petons, abraçades, mimos...

19.             No evitar els conflictes, ja que formen  part de l’ aprenentatge i així aprendran a resoldre’s.

20.            En tot conflicte s’haurien de practicar aquests quatre punts:

·     Calmar al nen o nena. Calmar-se tots i totes

·     Parlar dels sentiments de totes les parts

·     Buscar moltes solucions

·     Decidir quina és la millor solució.

* Aquestes idees s'han extret del llibre: Carpena, Anna (2001). Educació socioemocional a Primària. Vic, Editorial Eumo

HÀBITS A TREBALLAR AMB NENS I NENES DE CICLE MITJÀ

A Cicle Mitjà es continuen treballant tots els hàbits iniciats a Cicle Inicial, en el cas que no hagin estat assolits, i s’inicien nous hàbits que assoliran al llarg del Cicle Mitjà.
HIGIENE I NETEJA
- Tenir cura del seu aspecte físic.
- Dutxar-se sol/sola.
- Triar la roba diàriament (i discriminar roba neta i roba bruta)
- Evitar fonts de contagi (rentar-se les mans, tapar-se la boca al tossir, no ficar-se el dit al nas, portar les ungles netes)
- Ser capaç de recordar el tipus de dieta en cada cas.
- Recordar el fet que s’ha de prendre un medicament.
- Evitar prendre aliments fora d’hora.
- Evitar el perill (animals no coneguts, pedres, vidres,...)
- Evitar postures que puguin produir lesions posteriors (seure malament a la cadira, portar penjada la motxilla en una sola espatlla,...)
AUTONOMIA PERSONAL I ORGANITZACIÓ
- Intentar buscar solucions als petits conflictes que se’ls plantegin sense esperar que els adults els solucionin.
- Caminar pel carrer correctament i seguir les normes de circulació per als vianants.
- Complir les petites responsabilitats que se li ha assignat tant a casa com a l’escola (càrrecs).
- Ser els responsables de transmetre tota la informació de casa a l’escola i a l’inrevés (fer arribar les notes).
- Mantenir ordenats els espais on es treballa i es juga, i endreçar el material que s’ha fet servir.
- Fer-se responsable de la motxilla i de tot allò que s’ha de portar a l’escola (carpeta, agenda,...)
- Ser puntual en la presentació dels treballs, assistència a classe,...


COMUNICACIÓ I RELACIÓ
- Adreçar-se correctament a algú, conegut o estrany, per demanar-li qualsevol informació.
- Aprendre a respectar la feina i les opinions dels altres, donant arguments vàlids per defensar-ne les pròpies.
- No interrompre la persona que està parlant i respectar el torn de paraula.
- Escoltar amb atenció una explicació.
- Preguntar quan tenen un dubte.
- No passar pel mig de dues persones que estan parlant.

TREBALL I APRENENTATGE
- Copiar i corregir adequadament de la pissarra amb bolígraf.
- Esforçar-se per millorar la cal•ligrafia i la presentació.
- Llegir amb atenció una pregunta i contestar-la adequadament amb una frase completa.
- Buscar informació relacionada amb allò que s’està treballant i triar-ne la més adient.
- Esforçar-se per fer els deures seguint les pautes donades, sense ajut dels pares (només oferir ajuda en casos molt puntuals).
- Fomentar la constància en el treball diari per anar assolint els objectius.

CARACTERÍSTIQUES DELS NENS I NENES DE CM

Aquest cicle és un període de transició on:

·         es desenvolupen les seves capacitats: manuals, intel·lectuals, físiques, la memòria i la mecànica

·         Han de transcriure al terreny simbòlic tot el que han aprés.

·         Van formant categories i estableixen relacions però l’ aparença domina el procés.

·         Tenen poca capacitat per assolir situacions complexes. Ex. Dues preguntes en el mateix enunciat.

·         Comencen a organitzar la informació per resoldre problemes abans molt complexos. Ex: Conseqüència de les pluges.

·         Es van desenvolupant una sèrie de nocions científiques: espai, temps, velocitat,...

·         Són terriblement lògics donada l’ importància que li donem a aquest aspecte. Ex: rentar-se les mans abans de dinar,...

·         Es una època on s’estan construint un sistema de valors:

-          grup d’amics i amigues

-          acceptar les normes d’un joc col·lectiu: Ex: s’adonen si l’altre fa trampa o no.

Durant el CM HEM DE VEURE CRÈIXER A L’INFANT. És perillós veure que cada any sorgeixen els mateixos problemes.

- És bo fer-los afrontar les seves decisions davant d’un grup d’iguals per poder crear -se la seva imatge.

- No és bo que el nen o nena faci el que vulgui ja que no troba cap element on reflectir-se  i el món es torna immens per ell o ella. Hem d’intentar que vagin adquirint tolerància a les frustracions.

*Totes aquestes qüestions són tan complexes que, és per això que l’escola demana contínuament la vostra col·laboració.